De Carol López<\/p>","articulo__contenido":"
Un llit, un sofà, una taula i una banyera ens serveixen per parlar d’una vida que podria ser la nostra però que no és la nostra. Quatre actors que parteixen d’ells mateixos però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que resolen amb altres problemes. Un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions. Un fil argumental per parlar de tot i de res: del que volem que passi i no passa, del que no desitgem i arriba, dels secrets que guardem, de la por de créixer i també, per què no, d’alguna traïció. <\/p>\n\n
Carol López<\/strong><\/p>\n\n <\/p>\n\n La crítica ha dit<\/p>\n\n Excel·lent comèdia. L’obra més propera a l’univers i la metodologia (Woody) Allen. Els personatges de Carol encara són capaços de proporcionar-nos grans moments de diversió, moments en què tot sembla fluir com si res, però en què pots reconèixer fàcilment la mà ferma d’una notable dramaturga. - Ramón Oliver. Què Fem? La Vanguardia<\/strong><\/p>\n\n Una tragicomèdia bellíssima, vigorosa i lúcida, un drama humorístic que apel·la a les emocions, la intel·ligència i la imaginació. L’elegància és tan duradora com la millor cançó a ritme de guitarra acústica. - José Antonio Aguado. Diari de Terrassa<\/strong><\/p>\n\n Peça acolorida amb llenguatge real, amb un humor l’enginy del qual recorda Almodóvar. Una mirada agredolça al quarantí cool<\/em>.- Gabriel Almazan. El Triangle<\/strong><\/p>\n\n Carol López serveix una comèdia, atrevida i tendra alhora, amb diàlegs àgils i rèpliques enginyoses. Però sobretot ho fa amb valentia i honestedat. Els quatre intèrprets fan una feina impecable. El muntatge destil·la veritat. - Xavi Pardo. Butxaca<\/strong><\/p>\n\n Sobresurt la interpretació directa, espontània i natural. - Santi Fondevila. Time Out<\/strong> <\/p>","articulo__autor":null,"_thumbnail_id":3686,"articulo__featured_gallery":null,"articulo__galeria_archivos":[],"articulo__fecha_de_publicacion":"","articulo__idiomas":"","articulo__dossier":"","idarticle":26},"yoast_head":"\n
\n
\nFunciona per la frescor de diàlegs, l’equilibrat to agredolç de les històries, l’elegància en les transicions entre escenes, la incorporació del vídeo i la demolició puntual de la quarta paret, sense que cap de les idees i llicències grinyoli. Un exercici gairebé nu per imposar la màxima naturalitat en un escenari. - Juan Carlos Olivares. ARA<\/strong><\/p>\n\n