El silenci és eixordador.
\n
\n
\n
\nDesprés d'un accident que va canviar la seva vida, l’Alma, una jove de disset anys, fa front a una realitat que no sap com afrontar. Després de la pèrdua dels seus pares, sofreix xoc posttraumàtic, la qual cosa la porta a intentar suicidar-se. El seu intent és fallit i és ingressada immediatament en una clínica per a adolescents especialitzada en el tractament de patologies psiquiàtriques. Un edifici imponent i unes agradables instal·lacions reben a la jove. El personal es bolca en què l’Alma es senti com a casa i ella, encara que amb moltes reserves, comença a obrir-se als companys i al seu doctor.
\n
\nTroba amistat amb altres interns com a la Lluna, addicta a qualsevol droga; el Mario, que creu que l’espien, té esquizofrènia paranoide; el Ferrán, addicte al sexe; la Gabriela, obsessionada amb el menjar; i la Candela, en crisi d'ansietat permanent. L’Alma s'integra en el grup d'interns.
\n
\nTambé coneix als nens sords de les plantes de dalt, que s'amaguen de tots per a protegir una llar que han fet seu des que els van abandonar per ser diferents.
\n
\nL'Alma descobrirà que l'edifici havia estat un antic orfenat per a nens sords, on el Luisito i el Fernandito (nens amb els quals entaula amistat i després s'adonarà que és l'única que els pot veure) havien mort anys enrere. Els nens li comptaran a l’Alma alguns detalls d'aquell col·legi i els qui l'habitaven. A poc a poc, la història de l'edifici i els seus antics ocupants s'embulla amb la realitat de l'Alma i la porta a desentranyar foscos secrets tancats durant anys entre les parets de l'enorme casona i en la seva pròpia ment.
\n
\n
\n
\nDADES RELLEVANTS: Una de les autores mes venudes del 2020, Mónica Rouanet és millor coneguda per la construcció i complexitat dels personatges de les seves novel·les. La seva última novel·la No sento els nens jugar està inspirada en aquest emblemàtic edifici on s'han documentat fets paranormals. A més, l'autora ha begut de la seva experiència de més de 20 anys treballant en projectes d'integració amb persones en risc d'exclusió social.
\n
\nEn aquesta història coneixerem a un grup de joves amb addiccions, obsessions i dependències emocionals que no saben com gestionar, a més de nens abandonats per una discapacitat. Així, No sento els nens jugar ens mostra les diferents cares d'una veritat sovint silenciada i ignorada, filada en una esgarrifosa trama de misteri i terror al més pur estil de l'orfenat i Els altres.
\n
\nEl que ha dit la crítica:
\n
\n«Una novel·la que aprofundeix, amb sensibilitat i intriga, en l'exclusió social i el dolor de ser diferent, sense renunciar a una absorbent trama de misteri. Les pàgines es passen sense sentir.» Elia Barceló
\n
\n«Hi han portes que no haurien d'obrir-se. Silencis que ens adverteixen. Però mai fem cas.» Víctor del Árbol
\n
\n«Mónica Rouanet té l'extraordinària qualitat de descriure a la perfecció el millor i el pitjor de l'ésser humà.»Juan Diego Guerrero, Onda Cero
\n
\nPOTENCIAL AUDIOVISUAL: Sèrie TV, Minisèrie, Film, TV Movie.
\n
\nIDIOMES DISPONIBLES: Espanyol.
\n
\n
\n
\nTEMES: Misteri, Institució, Paranormal, Recerca, Cerca de la veritat, Descobriment, Amistat, Diversitat.
\n
\nGÈNERE: Terror Psicològic.<\/p>","articulo__autor":[3057],"_thumbnail_id":11947,"articulo__featured_gallery":null,"articulo__galeria_archivos":"","articulo__fecha_de_publicacion":"","articulo__idiomas":"","articulo__dossier":"","idarticle":1591},"yoast_head":"\n