El pas per Mèxic d'una icona de la Cultura Pop.
\n
\n
\n
\n
\n
\nAnys 40. El famós escriptor William S. Burroughs (Bill) comença la seva joventut com un dels personatges més mítics i eixelebrats dels baixos fons neoyorquins, experimentant amb totes les drogues que va tenir al seu abast i convertint-se en un addicte a l'heroïna, hàbit que va mantenir fins al final dels seus dies.
\n
\nLa Joan i el Bill mai van ser una parella normal. Així i tot, i malgrat formar amb ella una família disfuncional protagonitzada per l'adulteri del Bill amb altres homes, l'alcohol i les drogues, en Bill adorava a la seva dona. S'entenien a la perfecció i sobre tot, s'acompanyen en les seves estrafolàries marxes. El Bill al costat de la Joan assenteix la seva família a Texas, on munta dues grans plantacions de marihuana.
\n
\nBill passa breument per Nova Orleans, ajuntant-se amb males companyies i tenint nombroses topades amb la policia, arribant a enxampar-li a la seva casa una gran partida de marihuana i armes. Això el va portar directament a la presó. Tanmateix, la policia mai va arribar a tirar el guant a la plantació que Burroughs tenia a Texas. L'advocat den Bill li aconsegueix un permís per assumptes personals per a anar a Texas a veure a la seva família i li aconsella travessar la frontera a Mèxic i no tornar. És en aquest moment quan en Bill, fugint de la justícia nord-americana, es muda en 1949 a Mèxic amb la seva esposa Joan, la seva fillastra Julie i el seu petit fill Billy.
\n
\nNo obstant això, en Bill no triga a afartar-se de la seva vida a Mèxic. Després d'acudir a rehabilitació per la seva addicció a l'heroïna, decideix viure una aventura recorrent Sud-amèrica amb la Joan i uns amics, amb l'únic objectiu de provar la Ayahuasca. Una vegada ho aconsegueix envoltat de xamans, cerca on posar una plantació i treure rèdit d'aquesta experiència. Voler a la seva dona no li impedeix al Bill conèixer i enamorar-se del Luis, home al qual coneix gràcies a aquest viatge per Sud-amèrica.
\n
\nLa vida del Bill es torça quan, dos anys més tard, ell mata, sota els efectes de l'alcohol i de manera “involuntària”, a la seva esposa Joan d'un tir al cap durant un estúpid joc de Guillermo Tell. Joc al qual ja havien jugat en nombroses ocasions i en el qual Bill sempre demostrava la seva espectacular precisió i punteria amb les armes. Punteria que, per descomptat, no li va fallar fins a aquella nit.
\n
\nÉs aquest acte el que canvia per complet al Bill, qui va sortí impune després d'un pas de dues setmanes per la presó. A partir d'aquí, el Bill no és ni l'ombra del que va ser. A Mèxic, sense inspiració per a escriure, mantingut pels seus pares, contreu Hepatitis. El Luis, es muda amb ell per a cuidar-lo. Són els avis, materns i paterns, els que volen a Mèxic per a emportar-se i encarregar-se de cadascun dels nens.
\n
\nNi la malaltia, ni el Luis, ni la condicional el detenen quan decideix fugir de Mèxic. Aconsegueix travessar la frontera per a anar a acomiadar-se del seu fill Billy i els seus pares, i, sigui com sigui, aconsegueix arribar a Tànger.
\n
\nPer fi William S. Burroughs escriu aquesta obra que ho faria transcendir i convertir-se en la icona de la contracultura que va ser. Personatge que, al final de la seva vida, va tornar a Nova York i no va faltar a festes amb personatges com Kurt Cobain, Warhol i David Bowie.
\n
\n
\n
\nDADES RELLEVANTS: L'editorial anuncia Uncle Bill com una biografia, no obstant això, l'autor la defineix com a autoficció. Però la veritat és que és una novel·la gràfica que, amb to satíric, entrellaça la biografia de William S. Burroughs, una figura llegendària de la literatura nord-americana del segle XX, amb l'autobiografia del mateix autor, Bernardo Fernández. És Bernardo Fernández el que, en aquesta lectura, ens va descobrint la vida i obra de William S. Burroughs segons ho va investigant, descobrint-nos un personatge controversial en el seu pas per Mèxic amb la seva família.
\n
\nBernardo Fernández, també conegut com Bef, és un dels més reconeguts autors de novel·la gràfica així com escriptors de ciència-ficció al seu país. És un dels escriptors, historietistas i dissenyadors gràfics mexicans més considerats del panorama actual. Ha col·laborat com a dibuixant i escriptor en periòdics underground i comercials, com ara: Dia Set, Nexes, SUB, Hemofília, Molotov i Complot, de la qual va ser director d'art, la qual cosa li va valer un Premi Nacional de Periodisme. Molt destacat en les tres disciplines, guanyador dels premis Una volta de rosca a Mèxic i Memorial Silverio Canyades en la Setmana Negra de Gijón. Va obtenir el Premi Ignotus en la categoria de millor novel·la curta de ciència-ficció.
\n
\nEl que diu la crítica:
\n
\n«Bef es va endinsar en un dels episodis més dramàtics de la literatura —la turbulenta joventut de William S. Burroughs a Mèxic— per a aconseguir una peça mestra. Recerca sobre un assassinat i els misteris de la creativitat, aquesta novel·la gràfica també és l'autobiografia de Bef, l'al·lucinant artista que plasma en blanc i negre tots els colors de la ment». Juan Villoro
\n
\n«La història que tot mexicà amant de la cultura underground se sap (més o menys), comptada de la millor manera per la nostra estrella del còmic: Bef. Lectura obligada». Joselo Rangel (Cafè Tacvba)
\n
\n
\n
\nPOTENCIAL AUDIOVISUAL: Sèrie TV, Minisèrie TV, Film, TV Movie.
\n
\nIDIOMES DISPONIBLES: Espanyol.
\n
\n
\n
\nTEMES: Homicidi, Justícia, Drogues, Presó, Alcohol, LGTB, Matrimoni, Adulteri, Pareja Disfuncional, Triangle Amorós, Família, Talent, Cultura Pop.
\n
\nGÈNERE: Thriller, Dramedia.<\/p>","articulo__autor":2889,"_thumbnail_id":12017,"articulo__featured_gallery":null,"articulo__galeria_archivos":[null],"articulo__fecha_de_publicacion":"","articulo__idiomas":"","articulo__dossier":"","idarticle":1601},"yoast_head":"\n